1. ASPECTES PRELIMINARS
1.1. Fitxa tècnica
- Edifici: Placio de Versalles
- Autors: Louis Le Vau (1612-1670) Jules Hardouin Mansart (1646-1708) i André le Nôtre (1613-1700).
- Cronologia: 1661-1678 (Le Vau), 1678-1710 (Hardouin Mansart).
- Tipologia: palau
- Materials: pedra, marbre i miralls.
- Estil: barroc
- Localització: Versalles, França.
1.2.Context històric:
Es caracteritza pels problemes derivats de l’oposició entre l’Europa catòlica i l’Europa protestant. El manierisme rama perduda. Barroc art antimanierista. Barroc sentiments vol retransmetre alguna cosa. Es desenvolupa el segle XVII.
- Època de crisis econòmica, en els llocs més rellevants ho passen fatal. A Holanda es produeix una gran extensió econòmica. El sud perd pes mentre que, el Nord ho comença a guanyar. França la primera mitat del segle ho passa malament, en canvi, la segona mitat del segle es comença a recuperar.
- Crisis política, comença a Espanya, Holanda, Anglaterra i finalment França. A aquest segle es proposa un nou model d’estat. Monarquia autoritària, el que mana exerceix un poder molt ampli. Monarquia absoluta, el rei pot fer el que vulgui.
- La societat no funciona.
- Teatre modern.
- França va crear un estat absolutista amb Lluís XIV.
1.2.Context artístic o cultural
En absolut crisis cultural sino que tot el contrari. El segle XVII és un segle de grans matemàtics i científics com Galileu, Newton, Descartes, Leibniz.
Art contrareformista, propaganda de la església.
Reforma literària, es perd seguretat, teocentrisme. La gent s’angoixa, que s’ha de fer per poder salvar-se.
Es busca un punt de suport: que és la raó.
1.3.Autors
La construcció del palau de Versalles s’ha atribuït als arquitectes francesos Louis le Vau i Jules Hardouin Mansart. Le Vau abans d’aixecar l’edifici central del palau seguint l’estil classicista que caracteritzava les seves obres ja havia projectat nombroses cases privades i grans mansions. Jules Hardoiuin Mansart es va incorporar al projecte posteriorment i va ser l’artífex de la famosa galeria dels miralls, de les ales nord i sud, i de la capella reial. Encara que va seguir l’estil dels seus predecessors, Hardouin Mansart va establir l’anomenat ordre francès, caracteritzat per la grandiloqüència, la regularitat compositiva i la decoració amb elements francesos (miralls i marbres rosats), elements que també apareixen en les seves obres posteriors.
2.ESTIL
- L’artista copia la naturalesa. Observa y copia no la interpreta, capta la naturalesa.
- Passió y sentiments, no capta la bellesa com en el renaixement
- Ethos renaixentista li succeeix Pathos del barroc.
- Entre els sentiments es preferien de més exaltació, per tant, tracta de fer-nos sentir.
- Art figuratiu.
- La figura humana apareix alçada, idealitzada: sants, herois...
- Agraden les emocions intenses com martiris, cadàvers, morts...
-Hi ha moviment, és ordenat però ens vol expressar una cosa imprevisible.
- Acció.
- Moviment suggerit per diagonals.
- Les obres acostumen a ser obertes, línies obertes, a vegades també les mirades.
- S’abandona la simetria.
-Tipologia els edificis més emblemàtics són l’església i el palau. A nivell urbanístic, la plaça i l’avinguda es converteixen en els eixos de l’urbanisme.
- Cerca el moviment, tant real com imaginari.
- Representa o suggereix l’infinit. Dóna una gran importància als efectes lumínics i a la llum.
- Mostra una marcada tendència per la teatralitat i la fastuositat.
- Mescla arquitectura, escultura i pintura.
- Els edificis son concebuts com a grans escultures.
- Apareixen dos nous ordres arquitectònics: l’ondulant i el gegant.
- La façana no és vista com un element afegit al cos de l’edifici sinó que forma part del conjunt i és part que dóna a l’exterior.
- Les façanes acostumen a tenir dos campanars.
- Les plantes ovals, el·líptiques i de formes geomètriques més complexes tenen gran èxit.
- Els sostres de les esglésies es plantegen gairebé exclusivament a partir de voltes de canó.
- Les línies corbes i les superfícies ondulades substitueixen les línies rectes i les superfícies planes. Les façanes i les parets dels edificis són preferentment ondulades la qual cosa n’accentua la sensació de moviment.
- Els contrastos de llum són estudiats i aplicats per donar més teatralitat, aspecte molt apreciat pel Barroc.
- La decoració arquitectònica és fonamental en l’estètica barroca.
- Les volutes i les aletes són utilitzades sistemàticament com a elements decoratius però també com a contraforts.
- Els miralls de les galeries i les pintures de les voltes suggereixen la sensació d’infinitud.
3.ASPECTES FORMALS
Espai exterior i interior
El palau de Versalles té dues façanes; la principal a la banda que dóna al centre urbà, i l’altra, molt espectacular, que s’obre al jardí orientat a l’oest; aquesta ultima, sumada a les dues ales que s’estenen a ambdues bandes de l’edifici, forma un cos de mes de 600 m de longitud. El conjunt de les façanes és clàssic, sobri, serè i majestuós, amb volums molt definits i una marcada harmonia en els elements arquitectònics que el conformen. Malgrat ser el producte de dues ampliacions, manté l’estructura inicial dividida en tres cossos: el basament, o part inferior, el cos principal, caracteritzat per la repetició de pilastres i columnes jòniques gegantines que emmarquen les immenses portes finestra i el cim, un àtic coronat per trofeus.
Malgrat que a primera vista predomina l’horitzontalitat, la monotonia que podria derivar-se’n es veu trencada per un enginyós sistema d’entrants i sortints de la mateixa façana que compensen la línia horitzontal i donen ritme i moviment a la construcció.
L’edifici del palau actua com a separació entre el mon urbà i la natura, ordenada a la mesura del gust humà en els grans jardins posteriors. Aquests jardins projectats pel paisatgista Le Nôtre, constitueixen un atractiu tant o mes gran que el palau; tenen un traçat pràcticament geomètric i son a banda i banda d’un eix longitudinal central imaginari que s’allarga més enllà de la vista i que vol donar la sensació d’infinitud. El palau esta tan implicat en la integració en el paisatge que fins i tot se subordina a aquest eix i es converteix en el fons del parc quan s’arriba des dels jardins.
A l’interior del palau destaca la Capella Reial erigida per Mansart, una de les mostres més impressionants del barroc tardà francès. Típica església de cort que te més present el caràcter reial que religiós del recinte, mostra una capçalera semicircular i tres grans naus i es divideix en dos pisos: l’inferior d’arcades sobre pilars reservat als cortesans i a la noblesa, i el superior que comunica directament amb les dependències reials, més esvelt i amb una elegant columnata. La decoració preciosista i l’estudi de la direcció de la llum, a més del conscient contrast entre la pedra blanca i el blau dels frescs de caire il·lusionista dels sostre, anticipaven l’estètica de les properes dècades. La galeria dels miralls l’altra joia del palau es mes afortunat afegitó al cos central de l’edifici. Decorada per le Brun assumeix el màxim refinament artístic; es tracta d’un recinte de 75 m de llarg en què, a la banda que dona als jardins, els murs han desaparegut en favor d’uns grans sinistres que es corresponen a l’altra banda amb enormes miralls que reflecteixen la claror, tant del sol com de les espelmes, i creen un intens joc de llums. Aquest esplèndid efecte il·lusionista afavoreix a la vegada la interacció del paisatge interior amb l’exterior.
Funció:
L’arquitectura dels segle XVII francès, era més platina i cortesana que religiosa. En aquesta línia, França, potencia hegemònica de l’època, marcà la pauta a tot Europa durant el regnat de Lluis XIV. Luis XIV explotà a consciència el valor propagandístic dels palaus. El palau de Versalles tenia la funció de fer evident l’immens poder del regim absolutista. I ho va fer a través d’un art sumptuós als interiors que revelava la riquesa i el poder embolcallat per un exterior que mantenia el sentit de l’equilibri i la mesura a través d’una estètica gairebé clàssica.
MODELS I INFLUENCIES
Es va convertir no només en un nou mode urbanístic arquitectònic, sinó també en el màxim representant del Grand siècle francès. Va ser un model a seguir per tots els palaus europeus del segle XVIII. A espanya la influencia va tenir lloc en construccions com el Palacio de Oriente de Madrid i el palau d’Aranjuez
